CALÇONS de Josep Mestres i Gramatges, avi d’Apeles Mestres, que formà part del seu llegat. Estan trencats ja que l’avi va caure de gran alçada de l’església del Pi, durant les festes per la beatificació de sant Josep Oriol i, miraculosament, no va prendre mal.
CALÇONS de Josep Mestres i Gramatges, avi d’Apeles Mestres, que formà part del seu llegat. Estan trencats ja que l’avi va caure de gran alçada de l’església del Pi, durant les festes per la beatificació de sant Josep Oriol i, miraculosament, no va prendre mal.
GORRA DE COP, feta amb palla de sègol a Bellveí, Baix Penedès, on en cissteller Roc Vidal, conegut com a «Roc dels Gorros», , les va crear com a protecció del cap per als infants que tot just començaven a caminar.
festafesta.cat/gorra-de-cop/
GORRA DE COP, feta amb palla de sègol a Bellveí, Baix Penedès, on en cissteller Roc Vidal, conegut com a «Roc dels Gorros», , les va crear com a protecció del cap per als infants que tot just començaven a caminar.
festafesta.cat/gorra-de-cop/
ARERA, garbell de 4 a 5 pams de diàmetre que, col·locat horitzontalment damunt unes forques serveix per a porgar - arerar - els cereals damunt l'era després de la batuda. Aquesta arera és de Vimbodí.
L’any 1945 Violant diu que “ara són de pell o filferro”.
ARERA, garbell de 4 a 5 pams de diàmetre que, col·locat horitzontalment damunt unes forques serveix per a porgar - arerar - els cereals damunt l'era després de la batuda. Aquesta arera és de Vimbodí.
L’any 1945 Violant diu que “ara són de pell o filferro”.
ESTENDARD de la Sociedad Coral La Jardinera d’Esparreguera (1901), desapareguda després de la Guerra Civil Espanyola.
L’estendard i la vitrina van ser adquirits als Encants de la Plaça de les Glòries de Barcelona.
festafesta.cat/la-jardinera/
ESTENDARD de la Sociedad Coral La Jardinera d’Esparreguera (1901), desapareguda després de la Guerra Civil Espanyola.
L’estendard i la vitrina van ser adquirits als Encants de la Plaça de les Glòries de Barcelona.
festafesta.cat/la-jardinera/
EXVOT, en aquest cas un retauló pintat, ofrena feta la Mare de Déu o algún sant, en agraïment en compliment d’una prometença per haver escoltat una súplica, atorgat una gràcia o salvat d’un perill o malaltia. En aquesta ocasió l’ofrena és feta a sant Muç.
EXVOT, en aquest cas un retauló pintat, ofrena feta la Mare de Déu o algún sant, en agraïment en compliment d’una prometença per haver escoltat una súplica, atorgat una gràcia o salvat d’un perill o malaltia. En aquesta ocasió l’ofrena és feta a sant Muç.
CÀNTIR DE VILAFRANCA decorat amb cordons, flors i línies incises i, a vegades, també amb serps i dragons.
Quan algú es casava se’n trencaven 8 o 9 i si vidu es casava li feien esquellots i trencaven molts càntirs davant d’ell.
👉https://festafesta.cat/el-cantir-de-vilafranca/
CÀNTIR DE VILAFRANCA decorat amb cordons, flors i línies incises i, a vegades, també amb serps i dragons.
Quan algú es casava se’n trencaven 8 o 9 i si vidu es casava li feien esquellots i trencaven molts càntirs davant d’ell.
👉https://festafesta.cat/el-cantir-de-vilafranca/
UNGLES de plegar olives. Les olives es feien caure de l’arbre amb les mans o amb canyes i es recollien a mà, una de les ‘plegadores d’olives’ on els xiquets també ajudaven.
Al museu hi ha un joc tortosí sencer per a una mà, de llauna, adquirides l’any 1948.
UNGLES de plegar olives. Les olives es feien caure de l’arbre amb les mans o amb canyes i es recollien a mà, una de les ‘plegadores d’olives’ on els xiquets també ajudaven.
Al museu hi ha un joc tortosí sencer per a una mà, de llauna, adquirides l’any 1948.
ROSTERA de fusta, a manera d'agulla de dos forcons, per travessar un tros de cansalada posat entre dues llesques de pa, per evitar que caigui mentre la torren juntament amb el pa. Adquirida per R. Violant per 5 ptes. a Tamarit de Llitera (Pallars Sobirà).
ROSTERA de fusta, a manera d'agulla de dos forcons, per travessar un tros de cansalada posat entre dues llesques de pa, per evitar que caigui mentre la torren juntament amb el pa. Adquirida per R. Violant per 5 ptes. a Tamarit de Llitera (Pallars Sobirà).
ROCADOR. És la caperutxa o complement que es col·loca a la part superior de la filosa, per cobrir, recollir i subjectar de manera neta el floc de lli o de llana que s'ha de filar. Adquirit a Baraguás, a la Jacetània, per 2 ptes.
👉 festafesta.cat/rocador/
ROCADOR. És la caperutxa o complement que es col·loca a la part superior de la filosa, per cobrir, recollir i subjectar de manera neta el floc de lli o de llana que s'ha de filar. Adquirit a Baraguás, a la Jacetània, per 2 ptes.
👉 festafesta.cat/rocador/
TRUC o borromba, bombada a la part superior i estreta de baix. Habitualment era col·locat amb un collar normalment de fusta tallada o policromada al bestiar mascle (com el moltó) o a exemplars que guiaven els ramats.
👉 festafesta.cat/truc/
TRUC o borromba, bombada a la part superior i estreta de baix. Habitualment era col·locat amb un collar normalment de fusta tallada o policromada al bestiar mascle (com el moltó) o a exemplars que guiaven els ramats.
👉 festafesta.cat/truc/
SIPELLES, calçat amb sola de fusta, propi d'alguns pobles pallaresos.
La sola duia claus per a la neu. Calia dur mitjons gruixuts o polaines com a protecció dels peus. Procedeixen de Les Esglésies al Pallars Jussà, adquirides per 20 ptes.
SIPELLES, calçat amb sola de fusta, propi d'alguns pobles pallaresos.
La sola duia claus per a la neu. Calia dur mitjons gruixuts o polaines com a protecció dels peus. Procedeixen de Les Esglésies al Pallars Jussà, adquirides per 20 ptes.
CERCAPOUS Estri de ferro forjat proveït de ganxos a diferent nivell, fixat a l’extrem d’una corda, que serveix per a recuperar les coses que hagin pogut caure al fons d’un pou, d’una cisterna, etc. Va entrar al museu l’any 1964 com a un donatiu.
CERCAPOUS Estri de ferro forjat proveït de ganxos a diferent nivell, fixat a l’extrem d’una corda, que serveix per a recuperar les coses que hagin pogut caure al fons d’un pou, d’una cisterna, etc. Va entrar al museu l’any 1964 com a un donatiu.
BRUNZIDOR, joguina sonora feta de guix polit fins a quedar una rodona de 4 o 5 cm de diàmetre i mig cm de gruix. Amb dos forats, com un botó, ws passava un cordill de llana i amb, les puntes tensades, es movia per retorçar el cordó
👉 festafesta.cat/brunzidor/
BRUNZIDOR, joguina sonora feta de guix polit fins a quedar una rodona de 4 o 5 cm de diàmetre i mig cm de gruix. Amb dos forats, com un botó, ws passava un cordill de llana i amb, les puntes tensades, es movia per retorçar el cordó
👉 festafesta.cat/brunzidor/
GARROT DE LLIGAR GARBES, de fusta de boix, com un punxó d’uns 20 cm. Utilitzat per les dones que seguien els segadors durant la sega, per lligar el blat i fer-ne garbes. Antigament els fadrins encomanaven a pastors els garrots que regalaven a les fadrines.
GARROT DE LLIGAR GARBES, de fusta de boix, com un punxó d’uns 20 cm. Utilitzat per les dones que seguien els segadors durant la sega, per lligar el blat i fer-ne garbes. Antigament els fadrins encomanaven a pastors els garrots que regalaven a les fadrines.
JOC DE LLETERIA.
Antic joc en miniatura de comprar i vendre llet, fet de llauna. Forma part d’un conjunt de més de cinc-centes peces adquirides a diverses botigues de joguines de Ciutat Vella i Gràcia de Barcelona, per un import de 63.000 ptes. (1978).
JOC DE LLETERIA.
Antic joc en miniatura de comprar i vendre llet, fet de llauna. Forma part d’un conjunt de més de cinc-centes peces adquirides a diverses botigues de joguines de Ciutat Vella i Gràcia de Barcelona, per un import de 63.000 ptes. (1978).
BUSSI, o gussi és un llagut petit d'uns 20 pams, de vela llatina o vela de martell, molt semblant a la xaica. A rem o a vela, va ser àmpliament utilitzat al litoral català fins el s. XX per a la pesca amb fluixa o com a barca auxiliar
festafesta.cat/el-bussi/
BUSSI, o gussi és un llagut petit d'uns 20 pams, de vela llatina o vela de martell, molt semblant a la xaica. A rem o a vela, va ser àmpliament utilitzat al litoral català fins el s. XX per a la pesca amb fluixa o com a barca auxiliar
festafesta.cat/el-bussi/
FLORER D’ALTAR. Són gerros ornamentals fets a mà de llauna o llautó retallat i repussat per a decorar el Monument del Dijous Sant a les esglésies. Reflectien la llum de les espelmes i ciris del Monument i oferien una alternativa a les flors naturals.
FLORER D’ALTAR. Són gerros ornamentals fets a mà de llauna o llautó retallat i repussat per a decorar el Monument del Dijous Sant a les esglésies. Reflectien la llum de les espelmes i ciris del Monument i oferien una alternativa a les flors naturals.
BARRAL per a vi, del 1785, procedent de l'Arxiu Municipal d’Història. Du la inscripció: "Un Pa de Crosto una Bonafaixa aix de mi...tot fa vo per la Pasio”. Veient la tècnica dels dibuixos incisos, Violant l’atribueix a algun terrissaire de Mataró.
BARRAL per a vi, del 1785, procedent de l'Arxiu Municipal d’Història. Du la inscripció: "Un Pa de Crosto una Bonafaixa aix de mi...tot fa vo per la Pasio”. Veient la tècnica dels dibuixos incisos, Violant l’atribueix a algun terrissaire de Mataró.
RECLAM DE TORDS. Serveix per caçar tords amb reclam. El reclamador el porta penjat al coll i sense treure’l de la boca, va imitant i modelant el cant del mascle. Els reclamadors, abans ho tenien com un ofici a tant per temporada.
👉 festafesta.cat/reclam-de-to...
RECLAM DE TORDS. Serveix per caçar tords amb reclam. El reclamador el porta penjat al coll i sense treure’l de la boca, va imitant i modelant el cant del mascle. Els reclamadors, abans ho tenien com un ofici a tant per temporada.
👉 festafesta.cat/reclam-de-to...
GOIGS de Nostra Senyora del Mont del Carme, enganxats a la paleta original - la fusta on s’enganxava els goigs -, que servia de suport als feligresos perquè no es perdessin a l’hora de resar, però també per tal que no es fessin malbé.
GOIGS de Nostra Senyora del Mont del Carme, enganxats a la paleta original - la fusta on s’enganxava els goigs -, que servia de suport als feligresos perquè no es perdessin a l’hora de resar, però també per tal que no es fessin malbé.
PATACONS o joc de Patraca i Patracons com en deien al Pallars, de cartes velles o trossos de capses de llumins, doblegats per aconseguir un cert gruix, equiparable als cromos de picar o més recentment al joc dels “tazos”.
👉 festafesta.cat/patacons/
PATACONS o joc de Patraca i Patracons com en deien al Pallars, de cartes velles o trossos de capses de llumins, doblegats per aconseguir un cert gruix, equiparable als cromos de picar o més recentment al joc dels “tazos”.
👉 festafesta.cat/patacons/
Edicions Morera inicia la col·lecció Bàsics de Cultura, a la manera de la Biblioteca de Tradicions Populars de Joan Amades, de monografies de temàtica de Cultura Popular.
El primer, dedicat a la Mare de Déu de la Mercè, és d'Amadeu Carbó.
Seguiu aquestes publicacions!!!
Edicions Morera inicia la col·lecció Bàsics de Cultura, a la manera de la Biblioteca de Tradicions Populars de Joan Amades, de monografies de temàtica de Cultura Popular.
El primer, dedicat a la Mare de Déu de la Mercè, és d'Amadeu Carbó.
Seguiu aquestes publicacions!!!
CASTANYETES, castanyoles usades pels fadrins de la vall de Benasc. A la processó de Festa Major acompanyen als músics i van guarnits amb un gros ram lligat al cap amb cintes i un de més petit a la boca. Són fetes per un home d'Eriste.
festafesta.cat/castanyetes/
CASTANYETES, castanyoles usades pels fadrins de la vall de Benasc. A la processó de Festa Major acompanyen als músics i van guarnits amb un gros ram lligat al cap amb cintes i un de més petit a la boca. Són fetes per un home d'Eriste.
festafesta.cat/castanyetes/
MOCADOR commemoratiu de l'Exposició Universal de 1888 a Barcelona on queden representats els principals espais de la ciutat on es va celebrar l'exposició.
MOCADOR commemoratiu de l'Exposició Universal de 1888 a Barcelona on queden representats els principals espais de la ciutat on es va celebrar l'exposició.