163. Els caçafantasmes (Ghostbusters. 1984). El primer fantasma és en Bill Murray, però li perdonem per lo mítica que és la peli i perquè a alguns ens va alegrar la infància. I la cançó, impossible treure'ns-la del cap. If there's somethin' strange in your neighborhood. Who you gon' call? 🎵👻

162. L'or de Nàpols (L'oro di Napoli. 1954). Comèdia de Vittorio De Sica, amb alguns punts tràgics. Sis històries independents al Nàpols de mitjans del S.XX. No n'hi ha ni una que no faci reflexionar i moltes fan riure de valent, com la de la Sofia Loren que perd l'anell a casa de l'amant. Bravísimo

Lo he grabado, aquí las tienes

Tinc els meus dubtes, no veig els pares pegant els fills amb porres

Ves que no sigui que els cossos policials van força a la seva (a la seva manera ultra feixista). 'Cómo vamoh a pegal·leh si llevang la bandera de españñia'

161. Vides rebels (The Misfits. 1961). Darrera peli de Marilyn Monroe i també de Clark Gable, amb Montgomery Cliff i Elli Wallach i sota la batuta de John Huston. De cors solitaris i trencats.

160. Open windows (2014). Thriller força original i emocionant de Nacho Vigalondo. El final és una mica enrevesat, però la resta de la peli et mantè molt enganxat.

159. Dublineses (Los muertos). (The dead. 1987). L'obra final de John Huston, que va rodar en cadira de rodes, poc abans de morir. Delicat exercici de nostàlgia, senzill i poètic. Tancava el seu llegat de manera magistral amb aquest sopar nadalenc al Dublin de 1904.

L'ha convidat al casament de la Florentinita

Son solo negocios

Seria el que es coneix com a 'bug', mai millor dit

Per no parlar de la inversió en instal·lació elèctrica que suposa un augment tan considerable de potència de consum. Instal·lació, modificació del quadre general, escomesa, projecte tècnic, el mateix consum mensual, etc. Son uns números força absurds.

Qualsevol de les de Rock FM

Pare secret de l'Scarlett J., per cert.

sí sí, estic pensant en firar-me. Cap recomanació? Volia començar per La profecia del armadillo, però potser és massa repetitiu amb la sèrie

158. Dos tipos geniales (Wise guys. 1986). Una de les pelis menys personals de Brian de Palma. Comèdia absurda amb Danny DeVito sobreactuant.