En motiu del dia d'Europa, ahir dijous 8 de maig la UGT de Catalunya va donar el tret de sortida a un nou cicle de sessions matinals amb experts de reconegut prestigi,

El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa, una data que recorda la Declaració Schuman de 1950, considerada l’inici del projecte europeu modern després de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. Però Europa no pot ser només una unió econòmica o política. Europa també hauria de ser memòria, drets humans, justícia social i dignitat per a totes les persones. Per a moltes persones trans, LGBTIQ+, migrants, persones amb discapacitat, dones, persones racialitzades, treballadores precàries o col·lectius històricament marginats, Europa ha estat durant dècades una contradicció constant entre els discursos institucionals i la realitat del carrer. Durant molts anys, moltes persones trans van haver de viure amagades, expulsades de casa seva, apartades del món laboral, condemnades a la prostitució o a la pobresa. En molts països europeus, inclosa Espanya durant la dictadura franquista i part de la democràcia, ser trans o homosexual podia significar persecució policial, empresonament, humiliació pública o psiquiatrització. Moltes de les nostres majors trans encara viuen avui les conseqüències d’aquella exclusió social. Algunes no van poder estudiar. Altres no van tenir accés a una feina digna, ni a una jubilació justa. Altres van morir abans d’hora per la violència, la sida, les drogues, l’alcohol o el suïcidi provocat per l’odi social. Aquesta també és història d’Europa. Una història que massa vegades s’ha volgut silenciar. Per això, el Dia d’Europa també hauria de ser un dia per recordar totes aquelles persones que van ser expulsades del concepte de “normalitat” simplement per existir. Europa ha avançat en drets, sí. Existeixen lleis antidiscriminació, matrimonis igualitaris en diversos països, reconeixement legal de la identitat de gènere i mecanismes de protecció social. Però aquests drets continuen sent fràgils. Només cal mirar l’augment de l’extrema dreta europea, els discursos d’odi contra les persones trans, els intents de prohibir drets ja conquistats o la persecució del col·lectiu LGBTIQ+ en alguns estats europeus. Quan es qüestiona la identitat d’una persona trans, quan es criminalitza una família diversa, quan es nega atenció sanitària digna o es fomenta el discurs de l’odi des de tribunes polítiques i mediàtiques, Europa fracassa com a projecte democràtic. Perquè Europa no pot defensar els drets humans només de cara a l’exterior mentre permet discriminacions internes. També cal recordar que els drets socials formen part dels drets humans. No existeix llibertat real sense habitatge digne, sanitat pública, educació, pensions, ocupació estable i protecció per a les persones vulnerables. Moltes persones del col·lectiu LGBTIQ+, especialment les persones trans majors, migrants o en situació precària, continuen vivint situacions de pobresa i exclusió social dins d’Europa. La lluita pels drets trans i LGBTIQ+ no és una lluita separada de la resta de lluites socials. És part de la mateixa defensa de la dignitat humana. Avui, 9 de maig, cal reivindicar una Europa que no deixi ningú enrere. Una Europa que escolti les persones marginades. Una Europa que protegeixi la diversitat. Una Europa on cap persona hagi de tenir por per ser qui és. El futur d’Europa no es mesura només pel seu creixement econòmic o les seves fronteres. També es mesura per com tracta les persones més vulnerables. I encara queda molta lluita per davant. #DiaEuropa #9deMaig #DretsHumans #DretsTrans #LGBTIQ #EuropaSocial #TransRightsAreHumanRights #MemoriaTrans #JusticiaSocial #Antifeixisme #ContraLaTransfobia #DretsSocials #VisibilitatTrans #EuropaInclusiva