L'OCB i la UIB inauguren a Palma el cicle «La llengua que es canta» per debatre sobre el futur i la història de la música en català.

El col·lectiu PDIxValencià, format per professors de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha presentat al rectorat prop de 300 signatures per demanar

Per arribar fins aquí, van haver-hi d’altres que ens van precedir. Persones que van creure en canviar les coses, fer-les diferents, amb un somni van crear una possibilitat que es va convertir en re…

Entrevista a la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià per la manifestació del 9 d'Octubre

Parla.cat, SpeakCat i Understanding Catalan ofereixen cursos, exercicis i recursos per aprendre i practicar la llengua en funció de les necessitats de cada persona.

La llengua forma part d’un mercat i, en el capitalisme, els mercats es conquereixen, no hi ha almoines

Docents de la UPV exigeixen més presència de valencià a les aules

Francesc Vilà va passar de la guerra, l'exili i la clandestinitat a convertir la llengua i la cultura en la seva forma de resistència La filla reconstrueix una vida de compromís que explica per què f...

La llengua forma part d’un mercat i, en el capitalisme, els mercats es conquereixen, no hi ha almoines

El diputat Peio Dufau i el diputat bretó Paul Molac van presentar dimarts a l’Assemblea Nacional francesa una proposició de llei constitucional que demana

Diccionari particular: Pecat

Diccionari particular: Pecat

Recorro a la poesia: «Quan se senti pels portals Ave Maria/ i pels camins el Déu sia alabat...» Són versos de Maria Antònia Salvà, la senyora de la Llapassa, que tenen un significat idèntic a la frase planiana del meu país és aquell que en dir bon dia em responen amb un bon dia. Doncs mireu, si la cosa és així, i ho és (només faltaria!) als mallorquins ens estan robant la cartera. És a dir, el país. Proves...? Mil i una. Un conegut m’expressa la seva indignació perquè en demanar un tallat el cambrer li ha dit secament que s’adrecés a ell en castellà. Va passar l’altra setmana, a un cafè de Palma. M’assabento per dBalears, també la setmana passada, que el metge d’urgències d’un centre hospitalari va titllar un pacient de racista i va negar-se a atendre’l perquè havia comès la gosadia d’expressar-se en català. N’hi ha per posar-se les mans al cap...! Tant davant un incident com davant l’altre. Tanmateix, mentiríem si afirméssim que ens sorprenem amb comportaments tan rucs, perquè hem tingut temps d’acostumar-nos-hi. Fet i fet són el pa nostre de cada dia. Perdem a grapades tot allò que ens identifica. El país, en definitiva. «Mallorca té una ànima i rebutjar la seva natural expressió és deixar-la morir; i deixar-la morir és renunciar a la seva existència com a poble». Són paraules de Joan Alcover, amb més d’un segle d’antiguitat. Què en diria ara de la martingala del bilingüisme cordial que enarbora la dreta feijonista...? O del multilingüisme impulsat de manera entusiàstica pel babauprogresisme, tot i disposar d’elements més que suficients com per a intuir que es traduirà en un augment de la pressió castellanitzadora...? La cosa té bemolls. Arreu del món i les seves múltiples cultures, la internacionalització de la mirada i del pensament d’un poble qualsevol, gran o petit, no és possible sense l’assumpció de la pròpia realitat. Mallorca i les altres illes de l’arxipèlag en són l’excepció.