Catalunya torna a estar a la cua de l'Estat en l'informe TIMSS, només per davant de les Canàries i Balears

DonsAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025256 pàgines Els clans dels Altiplans posseeixen dons. Alguns són dons meravellosos, com l’habilitat d’invocar animals, de fer foc o de moure la terra. D’altres són terrorífics, com el poder de torçar una extremitat o de provocar una malaltia. Els habitants dels Altiplans viuen amb la por constant que una família utilitzi el seu do contra una altra. Dos amics decideixen no emprar els seus dons. La noia es nega a atraure els animals a la mort durant les caceres. El noi porta una bena als ulls per no matar amb una mirada irada. Una novel·la juvenil excepcional sobre la crueltat, l'orgull i el poder, sobre fer-se gran i sobre la dificultat de trobar, en un món ple de foscor, dons lluminosos. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

Noves informacions inquietants sobre el descontrol de la intel·ligència artificial. L'empresa Open AI (creadora de CHatGPT), una de les que demana que es posen controls, ha informat de sis nous incidents en què els seus models d'IA s'han botat les regles posades pels humans. Fins al punt de declarar-se en rebel·lia.