Nel Mugello, la schiacciata con l'uva presenta una variante più rustica, caratterizzata dall'uso di strutto e da una piega a libro, che si ricollega alla vendemmia e alla tradizione contadina toscana. Con l'arrivo dell'autunno, nei forni toscani riemerge un dolce semplice e stagionale, che evoca il profumo della vendemmia, del pane caldo e delle tradizioni ancora vive. La schiacciata con l'uva si presenta per poche settimane e subisce lievi variazioni a seconda delle diverse zone, variando con ingredienti e consuetudini locali. Nel Mugello, si conserva una versione più rustica, che si differenzia dalla più nota preparazione fiorentina.

Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern. ___________________________________ «Poques novel·les contemporànies aconsegueixen ser tan urgents i lúdiques alhora, raó per la qual ha d'estar a les aules: demostra que seriositat i jugabilitat no són contraris.»Raymond Antrobus, The Guardian

Promoção de hoje: Conjunto Mesa Rústica Jardim Cera por R$ 1.376,98 na Amazon. Veja comentários da comunidade e ative alerta para novas promoções!

 Geachte voorzitter, Op 22 mei 2026 stelde het lid Kostić (PvdD) vragen met het kenmerk 2026Z10725 massasterfte onder zwaluwen door pesticiden over het bericht 'Hoe ‘veilige’ pesticiden toch een kolonie oeverzwaluwen deden sterven bij Haarrijnse plas' en over het artikel 'Acute mortality in sand martins (Riparia riparia) and barn swallows (Hirundo rustica) linked to dermal or inhalation pyrethroid insecticide exposure'. De vragen zijn gesteld aan de minister en de staatssecretaris van Landbouw, Visserij, Voedselzekerheid en Natuur (verder: LVVN). De staatssecretaris van LVVN heeft taken en b…

Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalípticaAutoria: Eudald EsplugaEdició: rústica amb solapes320 pàginesPublicació: març 2026 Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i necessari que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per oferir eines intel·lectuals amb què pensar, actuar i decidir com volem habitar el temps que ve. Un llibre imprescindible per entendre per què imaginar la fi és, avui, una tasca política urgent. «Insisteixo: no totes les fins del món són iguals. Si assumim, amb la mirada cientificista de l'arqueòleg, que la història del nostre planeta és la d'una successió d'apocalipsis, el següent pas és dirimir quina classe d'apocalipsi volem.» ______________________ Eudald Espluga (Girona, 1990) és filòsof, assagista i crític cultural. És autor de Las pasiones ponderadas (Capitán Swing, 2015), Rebeldes (Lumen, 2021), No seas tú mismo (Paidós, 2021), La veritat en un món impensable (Quaderns MACBA, 2024) i Imaginar la fi (Raig Verd, 2026 / Paidós 2026). També ha participat en el llibre col·lectiu Humanitats en acció (Raig verd, 2019) i en l’assaig Neorrancios. Sobre los peligros de la nostalgia (Península, 2022).Ha dedicat la seva recerca a la intersecció entre cultura, tecnologia i afectes, abordant des d'una perspectiva sociopolítica qüestions com les narratives apocalíptiques, la cultura de l'autoajuda o el capitalisme de plataformes. També ha col·laborat amb mitjans de comunicació com El País, el diari Ara o El Salto. ______________________ «La tesi d’Imaginar la fi és que, en un moment en què el canvi climàtic, la tecnologia i les crisis globals posen en qüestió totes les nostres certeses sobre el futur, l’esquerra hauria de saber aprofitar la sensació que el món s’acaba per donar-li la volta i convertir-la en una font de motivació per canviar les coses en clau progressista.» Joan Burdeus, Quadern de El País «Un assaig-assaig que sorprèn per l’erudició, l’eclecticisme dels referents i la singularitat del plantejament. És possible escriure un llibre sobre la fi del món que no sigui el ‘campi qui pugui’ darwinista de l’extrema dreta actual i que, ben al contrari, sigui una reivindicació a reimaginar la societat fallida actual per transformar-la? L’Eudald Espluga aconsegueix aquesta quadratura del cercle en un llibre que es presta a una llarga conversa i que és molt interpel·lador»Oriol Lladó «És un assaig emancipador que converteix el descoratjament i la por al futur en eines capaces de generar espais de resistència intel·lectual i ètica.»La Vanguardia

Entre a Praia Porto da Lama e Enseada das Garças, um trecho preservado reúne pedras, pequenas falésias e paisagem rústica.

CONCLUSIONES PRECIPITADAS: 2 (Serie Meseta Negra: novela negra, policíaca, suspense, humor .) : BARRIOS RODRÍGUEZ, ÁNGEL R., Books, Kmleon: Amazon.es: Books

Les pereres fan la flor blanca (6a edició)Autoria: Gerbrand BakkerTraducció: Maria RosichEdició: rústica amb solapes160 pàginesPublicació: setembre 2025 Del guanyador del Premi Llibreter 2012, Premi IMPAC 2010 i l’Independent Foreign Fiction Prize 2013 Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls.Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos. ------------Gerbrand Bakker (Wieringerwaard, Països Baixos, 1962) és filòleg i escriptor. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar traduint obres de l’anglès a l’holandès i subtitulant documentals de natura i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l’holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jardineria. Per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012), va rebre molts guardons com el Premi IMPAC i el Premi Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) va ser guardonat amb l’Independent Foreign Fiction Prize 2013. Les pereres fan la flor blanca (2015) va guanyar el Premi Protagonista Jove al millor llibre de l’any en la categoria de 15-16 anys. Juny (2019) completa tota la seva obra narrativa traduïda al català. Tot i ser un autor molt poc prolífic, les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües, i s’ha convertit en un d’aquells rars casos en què l’èxit de vendes va lligat a un gran reconeixement de la crítica.

Veus (Annals de la Costa Occidental 2)Autoria: Ursula K. Le GuinTraducció: Anna LlisterriIl·lustració de coberta: Ignasi FontEdició: rústica amb solapes312 pàginesData de publicació: 6 de juliol de 2026 Els conqueridors de la ciutat d’Ansul castiguen la lectura i l’escriptura amb la mort. Consideren que la Casa de l’Oracle, on es troben els últims llibres sense destruir, està plena de dimonis. L’Orrec, un poeta de les Terres Altes, i la seva dona, la Gry, visiten aquest refugi on es troba la Memer, de disset anys, que no pot viure sense llibres. Aquesta visita canviarà per complet la vida de la Memer. Seran ella i el poble d'Ansul finalment prou valents per rebel·lar-se contra els seus opressors? Una història inquietant i captivadora sobre el pas a la maduresa ambientada en un teló de fons de violència, intolerància i màgia. Veus és la segona novel·la de la trilogia dels Annals de la Costa Occidental, que va rebre el reconeixement dels lectors i de la crítica. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976). Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

Veus (Annals de la Costa Occidental 2)Autoria: Ursula K. Le GuinTraducció: Anna LlisterriIl·lustració de coberta: Ignasi FontEdició: rústica amb solapes312 pàginesData de publicació: 6 de juliol de 2026 Els conqueridors de la ciutat d’Ansul castiguen la lectura i l’escriptura amb la mort. Consideren que la Casa de l’Oracle, on es troben els últims llibres sense destruir, està plena de dimonis. L’Orrec, un poeta de les Terres Altes, i la seva dona, la Gry, visiten aquest refugi on es troba la Memer, de disset anys, que no pot viure sense llibres. Aquesta visita canviarà per complet la vida de la Memer. Seran ella i el poble d'Ansul finalment prou valents per rebel·lar-se contra els seus opressors? Una història inquietant i captivadora sobre el pas a la maduresa ambientada en un teló de fons de violència, intolerància i màgia. Veus és la segona novel·la de la trilogia dels Annals de la Costa Occidental, que va rebre el reconeixement dels lectors i de la crítica. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976). Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

Veus (Annals de la Costa Occidental 2)Autoria: Ursula K. Le GuinTraducció: Anna LlisterriIl·lustració de coberta: Ignasi FontEdició: rústica amb solapes312 pàginesData de publicació: 6 de juliol de 2026 Els conqueridors de la ciutat d’Ansul castiguen la lectura i l’escriptura amb la mort. Consideren que la Casa de l’Oracle, on es troben els últims llibres sense destruir, està plena de dimonis. L’Orrec, un poeta de les Terres Altes, i la seva dona, la Gry, visiten aquest refugi on es troba la Memer, de disset anys, que no pot viure sense llibres. Aquesta visita canviarà per complet la vida de la Memer. Seran ella i el poble d'Ansul finalment prou valents per rebel·lar-se contra els seus opressors? Una història inquietant i captivadora sobre el pas a la maduresa ambientada en un teló de fons de violència, intolerància i màgia. Veus és la segona novel·la de la trilogia dels Annals de la Costa Occidental, que va rebre el reconeixement dels lectors i de la crítica. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976). Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.