Mentre la tebiesa còmplice del PSPV-PSOE i la calculada demagògia salvapàtries del PP se sumen per continuar remenant l’olla podrida de la llengua, ciutadans de Catalunya i del País Valencià homenatja...

Viatjar en cotxe per l’accidentada orografia basca obliga a tenir un ull ben atent a cada intenció de la carretera i un altre als detalls d’un paisatge que per molt que mires no l’acabes mai d’apamar....

“Le moyen âge historique comprend tout le temps écoulé depuis la chute de l’Empire Romain jusqu’à la prise de Constantinople par les turcs en 1453…”. En cinquè de l’antic batxillerat –i en unir aquest...

Els temps moderns han reduït la possibilitat del viatge a una activitat estrictament turística. Contra el que hom podria pensar, viatjar avui dia és més difícil que mai, si no impossible, sobretot qua...

La vida és com un llibre. Entesos, comparació molt manida, però no m’estic de tornar-hi un colp més, perquè les grans metàfores sempre donen suc. Per l’aspecte físic del llibre, l’ordenació de les pàg...

Sant Jordi ens sorprén enguany a Barcelona. La coincidència de la diada amb la Pasqua en què Alcoi celebra també la seua particular Glòria deu haver produït més d’un desajustament en el rellotge biolo...

Els viatgers no pretenen atènyer una cosa així com l’ànima de l’illa, una realitat última que saben al capdavall tan esmunyedissa com una ombra que va canviant a cada passa. La llosa dels mil·lenaris ...

Comence aquesta columna a 212 quilòmetres al nord de València, en plena autopista. Pense en la semblança de la xifra a la de l’any bixest –i això ja el fa un xic especial– que a les dotze de la nit de...

On ets, Carmelina, de cigarrets i carmí de llavis, de primers desvetllaments i pedra rosseta? Evocava ombres, nit de Seat 132 travessant la boira de Bretanya per topònims impronunciables, i en canvi l...

M’embolica l’Hugo Mas en un recital a dues mans a la casa on va nàixer Jacint Verdaguer a Folgueroles. Reconec que sóc persona fàcil d’embolicar, sobretot si a l’horitzó hi ha cançons i poesia i l’emb...

Miquel Barceló ha somniat que el cel era un mar de formes i colors, o més aviat que cel i mar es confonien en una unitat primigènia, en un magma d’elements indiferenciats, un cosmos tancat anterior al logos, un món que al final sobreviurà a totes les paraules. Tan clar veia el seu somni, que […]