Intervista a Francesca Rispoli, copresidente di Libera per parlare della giornata della memria delle vittime incolpevoli di mafia

YouTube video by Un Pedazo de Paz

16/04/2026 | Imprimeix Temps estimat de lectura: 7 minuts * **Amb una inversió inicial de 6,7 milions d’euros pel 2026, el full de ruta reforça el dret ciutadà a la memòria, la reparació de les víctimes i l’educació democràtica** * **El pla desplega tres eixos estratègics per preservar el patrimoni, impulsar el coneixement històric i construir una memòria coral i inclusiva en col·laboració amb altres administracions i entitats especialitzades** * **Es crearan el Centre Memorial de la Model, el Centre d’Interpretació del Terrorisme al Castell de Montjuïc i el web interactiu Barcelona esclavista: cartografia d’una memòria silenciada. També es reforçaran els programes educatius i s’impulsarà la difusió de les memòries LGTBI, entre altres** **** Aquest matí s’ha presentat a la Model**el Pla estratègic de polítiques de memòria de l’Ajuntament. 2026–2030,** un full de ruta que promou una **memòria plural, inclusiva i transformadora** , que involucra institucions i ciutadania. El pla es fonamenta en la preservació i difusió del patrimoni, l’estudi i divulgació de les diverses memòries col·lectives que configuren la ciutat i l’educació com a pilar central de la intervenció pública. El document presenta mesures per**garantir el dret ciutadà a la memòria** , **promoure la recerca i la divulgació rigorosa** del passat de la ciutat i contribuir a l’enfortiment d’una**cultura democràtica basada en els valors de llibertat, justícia, drets humans, diversitat i inclusió.** El Pla Estratègic subratlla que la memòria democràtica ha de ser **coral, inclusiva i participada,** amb la convicció que preservar el passat és essencial per reforçar la democràcia present i futura. Davant l’augment dels discursos d’odi i la desinformació, el pla aposta per una memòria orientada a **defensar els drets humans i prevenir regressions democràtiques**. El text situa al centre les **experiències i lluites de col·lectius històricament silenciats** : dones, moviment obrer i veïnal, persones migrades i racialitzades, col·lectiu LGTBI, víctimes del franquisme i del terrorisme, i dissidències polítiques i culturals. Com a marc de futur, el pla respon a la necessitat d’articular polítiques públiques actives de memòria per contrarestar una certa **mancança de transmissió pública i educativa** de la història del segle XX, fet que ha afavorit visions distorsionades del passat. Per això es vol impulsar una política de memòria que **enforteixi els valors cívics i democràtics** , combati la intolerància, les desigualtats i l’autoritarisme, i abordi de manera crítica els episodis més conflictius del passat, connectant-los amb els reptes del present. Barcelona és una ciutat amb una **llarga tradició de** **lluita social i defensa de les llibertats** , des del moviment obrer fins a l’antifranquisme i les mobilitzacions contemporànies. Les polítiques de memòria s’inscriuen en aquesta trajectòria i es conceben com una eina central per enfortir la cultura democràtica. Barcelona vol ser un **referent europeu en polítiques públiques de memòria democràtica** , mitjançant un model transversal, arrelat al territori i capaç d’integrar patrimoni, educació, espai públic, cultura, tecnologia i participació comunitària en un relat inclusiu i plural. El pla estratègic **és fruit d’un procés col·lectiu i participat** amb un ampli ventall d’entitats memorialistes, centres de recerca, col·lectius ciutadans i equipaments municipals que han aportat la seva experiència, coneixement i sensibilitat. **** **Els tres eixos estratègics del Pla i projectes clau** El pla que compta **pel 2026 amb****una inversió inicial de 6,7 milions d’euros** , s’articula en **tres eixos estratègics** que concreten objectius i actuacions. **EIX 1. Garantir el dret ciutadà a la memòria democràtica** Aquest eix se centra a **preservar el patrimoni històric** i garantir el **reconeixement i la reparació de les víctimes** del franquisme i del terrorisme. Inclou actuacions sobre espais, arxius, nomenclàtor, simbologia i reconeixement institucional. Amb un pressupost de 6.151.275 € per actuacions patrimonials i projectes vinculats a la justícia i el reconeixement de les víctimes. Projectes clau: * Creació del**Centre Memorial de la Model.** El Pla es proposa transformar l’antiga Galeria 4 de La Model en un centre de memòria democràtica que expliqui, de manera rigorosa i accessible, la història de la presó, convertint-se en un referent en drets humans i memòria històrica. * Creació del **Centre d’Interpretació del Terrorisme** **al Castell de Montjuïc**. Aquest nou equipament està concebut com un espai memorial dedicat al reconeixement i la reparació de les víctimes del terrorisme. Combinarà una exposició permanent amb programes de recerca, divulgació i activitats educatives. * Revisió de la normativa de la **Ponència del Nomenclàtor** per garantir la coherència, la precisió historiogràfica i l’establiment de criteris que prioritzin memòries i presències fins ara poc visibles, amb especial atenció a la necessària feminització del nomenclàtor de la ciutat. Alhora hi haurà un impuls per reforçar els processos participatius amb el veïnat i l’impuls de projectes educatius amb noves generacions en la renovació del mapa simbòlic de la ciutat. * Reactivació de la **Junta de Valoració del Tardofranquisme** per ampliar el reconeixement i la reparació de les víctimes de la repressió política, social i moral exercida durant els darrers anys de la dictadura. Revisió dels criteris i protocols per incorporar perfils no inclosos fins ara, com les dones internades al Patronato de Protección a la Mujer, les represaliades per motius polítics o morals, o les persones perseguides per la seva orientació sexual o identitat de gènere. **** **EIX 2. Coneixement i difusió de la història de Barcelona** Aposta per l’educació, la recerca i la divulgació com a eines principals de transmissió de la memòria democràtica. Inclou programes educatius i projectes culturals que apropen la història democràtica a tota la ciutadania, amb metodologies participatives. Comptarà amb 463.141 €, per a impulsar programes educatius, exposicions, eines digitals i projectes per difondre la història de la ciutat. Projectes clau: * Creació d’un **cicle estable d’exposicions** que reforci la programació municipal en clau històrica i pedagògica sobre feminisme, món obrer, antifranquisme, LGTBI, Transició. Aquest cicle integrarà commemoracions i programes públics que promoguin el debat i vinculin episodis històrics amb els reptes contemporanis. Entre les **exposicions destacades aquest any** hi ha “Les Jornades Catalanes de la Dona: inici del feminisme democràtic”, que recupera un episodi fundacional del feminisme català; “SEAT: 1950-2025. Una fàbrica, un barri, moltes vides”, que revisita 75 anys de memòries obreres i transformacions urbanes; i “Brigades Internacionals i multilingüisme”, que fa valdre l’internacionalisme antifeixista i la diversitat lingüística de les Brigades. * Desenvolupament de **nous programes educatius** amb metodologies participatives i en col·laboració amb entitats memorialistes, centres educatius i grups de recerca (inspirats en el projecte _Stolpersteine_ que implica l’alumnat en la recerca de biografies de persones deportades als camps nazis i en la col·locació de llambordes de memòria). * Impuls a l’elaboració de nous materials pedagògics com dossiers, guies didàctiques o **maletes pedagògiques sobre memòria** democràtica. Creació de recursos adaptats a diferents nivells educatius i facilitar l’accés de l’alumnat a testimonis, documents i espais de memòria de la ciutat. * Impuls de **visites escolars als espais de memòria** , espacialment La Model, el Castell de Montjuïc i el Fossar de la Pedrera * Renovació del **web de Memòria Democràtica** i creació d’un **Butlletí de Memòria Democràtica**. **EIX 3. Construir una memòria democràtica coral i inclusiva mitjançant la col·laboració amb altres administracions i amb entitats especialitzades** Reivindica **memòries minoritzades** **o invisibilitzades** al relat públic, mitjançant la recerca, la reinterpretació crítica i la col·laboració amb entitats i altres administracions. Promou una mirada intercultural, feminista i antiracista en les polítiques de memòria. Pressupost de 127.000 € per a recerca, col·laboracions i iniciatives que incorporen perspectives minoritzades i decolonials. Projectes clau: * Incorporació transversal de la **perspectiva de gènere, antiracista i de drets humans** en tots els projectes. * Creació del web interactiu “**Barcelona esclavista: cartografia d’una memòria silenciada”** En coherència amb les resolucions de les Nacions Unides, que qualifiquen el tràfic d’esclaus i l’esclavitud com un dels principals crims comesos contra la humanitat al llarg de la història, es desenvoluparà un web interactiu que identifiqui i expliqui els espais de la ciutat vinculats al comerç d’esclaus i al capital esclavista. La plataforma inclourà una cartografia visual i continguts contextualitzats per fer visibles memòries històriques llargament silenciades. * Difusió i consolidació de les **memòries LGTBI**. Barcelona reforça la memòria LGTBI amb la commemoració del 50è aniversari de la primera manifestació gai del 1977 i una exposició a La Model sobre el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Aquestes accions, juntament amb la senyalització memorial i els programes del Centre LGTBI, donen visibilitat a les lluites històriques per la dignitat i els drets del col·lectiu. * Creació del **Centre d’Interpretació del Treball** a Fabra i Coats. Nou equipament que dependrà del Museu d’Història de Barcelona, concebut per explicar de manera integral el paper del treball en la construcció de la Barcelona contemporània. El centre abordarà dimensions diverses: del treball fabril al domèstic i precaritzat, de les lluites obreres a les migracions, i de les memòries productives del segle XX als reptes actuals sobre tecnologia, desigualtat, cures i sostenibilitat, tot oferint un relat ampli, social i inclusiu sobre el món del treball a la ciutat. En resum, amb aquest Pla Estratègic, Barcelona reafirma el seu compromís per**construir una ciutat que recorda, repara i transmet la seva història amb l’objectiu d’enfortir la democràcia i treballar per una societat més justa, plural i inclusiva.** **** * **Consulteu aquí el document complet (PDF)** * Facebook * WhatsApp * Telegram * LinkedIn * Email

22/09/2025 | Imprimeix Temps estimat de lectura: 2 minuts **Aquest matí al Parc Diagonal-Besòs l’alcalde Jaume Collboni ha participat en l’acte d’inauguració del projecte artístic-commemoratiu “Bosc d’empremtes”, de l’artista Francesc Abad.** L’acte presidit Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya ha comptat també amb el Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, entre altres autoritats. L’obra, de l’artista Francesc Abad (Terrassa, 1944), és un homenatge a les víctimes represaliades pel franquisme, en especial les persones que foren executades al lloc anomenat “Camp de la Bota”. L’alcalde, Jaume Collboni ha agraït l’acte a les entitats de memòria “Catalunya i Barcelona devien homenatge a les persones que van ser afusellades al Camp de la Bota. Ser avui aquí és respirar memòria, sentir la injustícia i proclamar la reparació.” Collboni ha subratllat que actes com aquest tenen més sentit que mai en el context actual d’expansió d’ideologies de l’extrema dreta “al món i al cor d’Europa, i també al cor de Catalunya, des d’on es multipliquen els atacs a la llibertat d’expressió, de qui pensa diferent, de qui sent diferent, de qui viu diferent. L’exclusió d’aquestes formacions interpel·la tots els demòcrates, també per recordar a aquells que van deixar la vida per la democràcia. Una de les maneres de combatre la ultradreta i les noves formes del feixisme és a través de la memòria i els símbols.” Amb la defensa del rigor històric, ha afegit l’alcalde “no permetent que les fake news i els creadors d’opinió d’ultradreta reescriguin els fets, recordant que va succeir per reconèixer que pot tornar a passar i que hem de fer tot el possible per evitar-ho, impedint que es blanquegi el franquisme, la dictadura i totes les dictadures de la nostra història.” Al Camp de la Bota el franquisme va executar 1.700 persones entre el 1939 i el 1952 amb la repressió franquista de la primera onada. Només dinou dies després de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes, l’advocat i diputat Eduardo Barriovero va ser el primer a ser-hi afusellat. El projecte artístic que recorda les víctimes ha estat impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a partir de l’encàrrec artístic fet pel Memorial Democràtic. * Facebook * WhatsApp * Telegram * LinkedIn * Email

17/07/2026 | Imprimeix Temps estimat de lectura: 4 minuts * **Avui una Jornada sobre 90è aniversari de la Guerra Civil espanyola serveix com a cloenda de l’exposició “I després de Franco, què?” que ha estat a la Model des de mitjans de desembre passat** * **La jornada ofereix una mirada plural sobre els esdeveniments de 1936, les seves conseqüències i la seva pervivència en la societat actual. Des de la reflexió i divulgació històrica reuneix a Queralt Solé, Joan Villarroya, Mary Nash, Julián Casanova, especialistes de referència en l’estudi del conflicte, el franquisme, la memòria democràtica i la història contemporània** * **L’exposició “I després de Franco, què?” és gratuïta i encara està oberta aquest cap de setmana. Forma part dels actes de commemoració del 50è aniversari de la mort del dictador i reflexiona sobre els darrers anys del franquisme i les dinàmiques i els projectes col·lectius que van començar a prendre forma davant la mort del dictador, en un moment clau de canvi per al futur polític i social del país** **** Aquest matí té lloc al Centre Cultural La Model la **Jornada 90è aniversari de la Guerra Civil espanyola.** En el marc de la commemoració del 90è aniversari del fracàs del cop d’estat contra la República a Barcelona i de l’inici de la Guerra Civil, la Model acull aquesta jornada de reflexió i divulgació històrica que reuneix quatre especialistes de referència en l’estudi del conflicte, el franquisme, la memòria democràtica i la història contemporània. Una jornada amb l’objectiu d’oferir una mirada plural sobre els esdeveniments de 1936, les seves conseqüències i la seva pervivència en la societat actual. L’acte d’avui s’ha pensat també com la cloenda de l’exposició **I després de Franco, què? (1965-1975)** que en poc més de set mesos han visitat més de **60.000 persones** a la Model. Encara és oberta aquest cap de setmana i és gratuïta. La mostra ha convidat la ciutadania a reflexionar sobre els darrers anys del franquisme i sobre els diversos projectes polítics, socials i culturals que disputaven el futur del país abans i després de la mort del dictador. Situada a les galeries 4a i 5a de la Model proposa un viatge a través dels últims 10 anys del franquisme i dels projectes col·lectius que van començar a prendre forma davant la mort del dictador, en un moment clau de canvi per al futur polític i social del país. La tinenta d’alcaldia responsable de l’àrea de Memòria Democràtica, **Raquel Gil** ha destacat l’alta afluència de visitants “**les més de 60.000 visites a l’exposició demostren que existeix un interès social viu per comprendre el nostre passat recent.”** La memòria democràtica, ha afegit “**no és un exercici de nostàlgia, sinó una política pública orientada a reforçar els valors democràtics del present i una eina imprescindible per interpretar els reptes del nostre temps** «. En la intervenció d’obertura de la jornada, Raquel Gil, acompanyada de Carles Santacana, director del CEHI-UB, i Andreu Mayayo, també ha destacat la importància de la recerca història “**conèixer la història de la Guerra Civil, la dictadura i la lluita per les llibertats és una manera de reivindicar les conquestes democràtiques que avui sovint donem per descomptades. Els drets i les llibertats no avancen per inèrcia; depenen del compromís col·lectiu per defensar-los.** » **Una jornada per situar els reptes memorials del present** La jornada d’avui tanca el recorregut expositiu establint un diàleg entre la Guerra Civil, la dictadura, la construcció de la democràcia i els reptes memorials del present. Durant el matí es mostrarà l’estat actual de les recerques més significatives relacionades amb la Guerra Civil. La sessió compta amb la participació de **Queralt Solé** , especialista en repressió, fosses comunes i polítiques de memòria, que reflexionarà sobre la presència del passat en el present i els reptes de les polítiques memorials contemporànies. Tot seguit, **Joan Villarroya** , un dels principals experts en la Guerra Civil a Catalunya i en la història dels bombardejos sobre la població civil, aborda els fets del 19 de juliol de 1936 i el fracàs del cop d’estat a Barcelona. A la segona part de la jornada, la historiadora **Mary Nash** , pionera dels estudis sobre la història de les dones i el feminisme, analitza el protagonisme femení durant el conflicte i els processos de transformació social que l’acompanyaren. Finalment, el professor **Julián Casanova** , una de les principals autoritats internacionals en l’estudi de la Segona República, la Guerra Civil i la violència política al segle XX espanyol, oferirà una reflexió sobre les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra. La jornada l’ha organitzat el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB), juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. I després de Franco, què? l’ha organitzada l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica mitjançant la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, en el marc del programa _España en Libertad. 50 años._ El comissariat és dels historiadors Andreu Mayayo i José Manuel Rua, amb el suport del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB). Aquestes iniciatives formen part del **“Pla estratègic de polítiques de memòria de l’Ajuntament. 2026–2030”** que reafirma el compromís de Barcelona per construir una ciutat que recorda, repara i transmet la seva història amb l’objectiu d’enfortir la democràcia i treballar per una societat més justa, plural i inclusiva. * Facebook * WhatsApp * Telegram * LinkedIn * Email

15/04/2026 | Imprimeix Temps estimat de lectura: 1 minut Dijous 16 d’abril, a les 11.30 hores, a la Galeria 3 de la Model Centre de Memòria (carrer Entença, 155), la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil presenta el Pla estratègic de polítiques de memòria de l’Ajuntament. 2026–2030. El full de ruta presenta mesures per garantir el dret ciutadà a la memòria, promoure la recerca i la divulgació rigorosa del passat de la ciutat i contribuir a l’enfortiment d’una cultura democràtica basada en els valors de llibertat, justícia, drets humans, diversitat i inclusió. * Facebook * WhatsApp * Telegram * LinkedIn * Email