Published by Ameba Ownd

Facekini I was in this little corner convenience near Ossington Station when an ultra-skinny dude wearing a green facekini strutted in. I'm sure he thought it looked cool, that it was one of those Mex...

Στην Καλιφόρνια οι σκύλοι έχουν δικό τους πρωτάθλημα σερφ, στην Κίνα αντί για bikini φοράνε facekini, ενώ στη Νότια Κορέα απολαμβάνουν να κυλιούνται μέσα στις λάσπες.

«Kini» ja no és només el final de bikini: s'ha convertit gairebé en un sufix. Al llarg de les últimes dècades, s'ha combinat amb tota mena de paraules per designar noves maneres de vestir –o de despullar– el cos a la platja. Del fundacional bikini al monokini, el trikini, el tankini, el microkini, el burkini, el seekini o el més recent skirtkini. Però si hi ha una derivació que pocs vam veure venir va ser el facekini: una peça que, en lloc de descobrir més pell, ens cobreix completament la cara per entrar al mar. Abans, però, que s'activi el reflex cunyadista i algú deixi anar que "el món de la moda ja ha tornat a inventar una altra estupidesa", val la pena concedir-li el benefici del dubte. Perquè aquesta peça tan desconcertant, a més de la cara, amaga una història molt menys frívola del que sembla i, sobretot, ofereix una oportunitat per qüestionar la manera com mirem la roba quan prové d'altres cultures.

A stifling heat wave in eastern and central China this week has led to a run on the country's beaches — as well as the return of the "facekini."

Communist party officials disapprove of the trend